Mitologia 

A Grècia hi havia una muntanya on els grecs deien que a dalt de tot hi havia l'Olimp, la casa dels déus i les deesses gregues. I que la gent creia que sota terra hi havia el regne dels morts i que la gent que es moria anava allà. El mite diu que Apol·lo tenia un fill que es deia Orfeu i que un dia li van dona runa lira màgica. Orfeu tocava molt aquell instrument i els animals del bosc, atrets per la seva música venien cap a ell. Orfeu es va enamorar d'Eurídice, una nimfa del bosc i el dia de la boda un personatge misteriós volia raptar a Eurídice. Eurídice, espantada, va córrer amb tan mala sort que va trepitjar una serp verinosa, que la va mossegar i la va matar. Orfeu va començar a plorar i a tocar la lira tota una setmana, fins que va tenir una idea: ana ra buscar a Eurídice al món d'Hades. Per arribar al món dels morts havia de travessar la llacuna que serpara el regne dels vius del regne dles morts: la llacuna Estígia. Per creuar li va dir a Caront, que amb una barca transportava els morts d'un costat a l'altre. Llavors, Orfeu va tocar la lira i li va explicar lo que li havia passat i Caront, de la pena que li va donar, el va transportar. Allà hi havia una porta de ferro que la vigilava un gos gegant de tres caps: Cèrber. Orfeu li va explicar i el va deixar passar. Es va trobat amb els reis de l'inframón: Hades i la seva dona Persèfone, i els hi va explicar la seva història. Hades va fer un tracte que li toqués cinc cançons més i deixaria sortir a Eurídice amb la condició que fins que Eurídice no esitgués coberta per la llum no mirés enrere, però Orfeu va mirar-la i Eurídice va desaparèixer. Orfeu, trist, va toicar la lira. Les nimfes li va dir a veure si es volia casar amb elles i Orfeu les va rebutjar. Elles el van matar i li van tallar el cap i Apol·lo va enterrar el cap d'Orfeu als peus de la muntanya de l'Olimp. Es diu que allà és on els ocells canten més bé.

I es diu que de la sang del cos va sortir una olivera que és l'últim símbol que es veu abans d'entrar a l'inframón. Em va semblar molt bé la història, que ens va agradar molt i li vam donar les gràcies per haver vingut.